BENVINGUTS A LA MÀGIA DELS CONTES

LA LECTURA ÉS UN INSTRUMENT FONOMENTAL PER A LA FORMACIÓ INTEGRAL DELS NENS, JA QUE:

• Enriqueix el vocabulari
• Desemvolupa l'expressió oral
• Assimila de manera intuitiva les normes que regeixen l'escriptura d'una llengua(ortografia, sintaxi, etc.)
• Desenvolupa la comprensió lectora (amb tot el que això implica en la millora de la capacitat per a l'estudi)
• Obri horitzons i es formen l'interès per determinades matèries
• Ocupa quantitat del temps d'oci en una activitat fomativa

AMB UN CONTE, PODEM TREBALLAR MOLTS ASPECTES:

• L'atenció
• Desenvolupar la imaginació
• Potenciar els sentits
• Enriquer el llengratge 
• Adquisició d'hàbits, valors i normes de convivència

ELS ORÍGENS DELS CONTES TRADICIONALS:

Les primeres manifestacions de contes pensats per als nens , es situen en l'època de la ilustració, quan Rousseau va defendre la importància de l'etapa infantil.

PER QUÈ TREBALLLAR ELS CONTES TRADICIONALS AMB NENS?

Amb els contes tradicionals els nens poden aprendre valors i cultura de fa anys.

A més, els nens mostren gust i interè sper aquestes narracions i el fet que s'hages fet pel.lícules de molts d'aquestos contes tradicionals fa que els nens ja els coneixen i els agrada escoltar-los i sentir que ja coneixen als personatges.

Als nens els agrada els contes tradicionals per el tipus de personatges reduïts i mort simplificats, clarament identificables per una qualitat (astúcia, bondat,maldat); als nens també els agrada el desenvolupament per la combinació d'elements fantàstics i extraordinaris així com per els cambis absolutistes que s'adapten a la tipologia infantil ( els nens també passen del somriure a al plorera, de estar enfadats a estar alegres, etc...)

AUTORS MÉS IMPORTANTS DE CONTES TRADICIONALS:

- CHARLES PERRAULT:

Va escriure contes per a divertit i entretindre als cortesans que més tard van ser adaptats per al públic infantil.

Alguns d'aquets contes, son:

• La bella dorment
• La caputxeta vermella
• El gat amb botes
• La ventafocs

-GERMANS GRIMM:
Van triar en les narracions orals populars una gran quantitat de relats, que recopilarien després en els seus Contes per a Nens/es.

                                                      Alguns dels contes incluits, son:

• Barba blau
• Blancaneus i Rosaroja
• Hansel i Gretel
• La caputxeta Vermella
• El llop i les set Cabretes

HANS CHISITAN ANDENSEN:

• La sirenita
• La sabates vermelles
• La reina de les neus

Frozen, el reino de hielo

Frozen, el reino de hielo

Avalada per la signatura Disney que serà  tot un clàssic. Basada en un conte d'Andersen, ens portarà diversió i aventura per a tota la família aquet nadal.

Els pastorets

Els pastorets
a càrrec de l'Associació Pastorets de Celrà

Diuen que per aquestes contrades s'hi torna a passejar el dimoni. Són molts anys d'història i mai no ha pogut vèncer aquest petit i humil poble que no vol altra cosa que viure en pau i a la seva manera.

Diuen que vol robar l'ànima de la pobre Antònia però no compta amb la voluntat del poble ni amb l'empenta d'un parell de pastorets que el deixaran amb la cua entre les cames.

Yes Nadal!!!

Yes Nadal!!!!

a càrrec de Yes The Music!!

Música i teatre units per oferir un espectacle on grans i petits gaudiran en familia d'una història tendra i emotiva narrada amb humor i que els endinsara de ple a la màgia del Nadal. Amb la col.laboració del grup de teatre El Ratínyol.

Diumenge 22 de Decembre a 19:00hores al teatre L'Ataneu de Celrà.

BON NADAL

US DESITJO MOLT BONES FESTES A TOTS I TOTES!!!

ÉS NOTÍCIA!!!!

LA MUSICOTERAPIA APLICADA A LA EDUCACIÓN

escrito el 20 de septiembre de 2013 por  Aprender a Pensar

La musicoterapia consiste en el uso de la música  para facilitar la comunicación y el aprendizaje. Su aplicación en entornos educativos resulta muy favorable, tanto para niños con necesidades especiales como para cualquier tipo de alumnos.

Andrea 10 anys (la meva filla)

Existe una conexión clara entre la música y funciones cerebrales tales como la memoria, la orientación,  el equilibro, la movilidad y la coordinación.  También conecta directamente con las emociones, las provoca, las evoca y al mismo tiempo ayuda a expresarlas. Por este motivo, constituye una herramienta útil para la educación.

La música en el aula se puede utilizar:

-Como complemento o elemento de fondo, que contribuye a crear un ambiente agradable en el aula, cuando se imparte cualquier asignatura o se desarrolla alguna actividad práctica. En este caso, el alumno la escucha de manera pasiva, algo incosciente, pero repercute de forma directa en su bienestar, en su modo de estar y actuar en el entorno educativo.

-Como herramienta directa de trabajo, bien para aprender música o bien para potenciar habilidades motoras y comunicativas. En este caso, el alumno participa activamente al crearla con instrumentos, moverse a su ritmo o realizar una escucha atenta que despierta sus emociones de manera consciente.

La musicoterapia tiene las siguientes propiedades, según Thayer Gaston y Rolando O. Benenzon:

1- El establecimiento o restablecimiento de las relaciones interpersonales.

2- El logro de la autoestima mediante la autorrealización.

3- El empleo del ritmo para dotar de energía y organizar.

4- La identificación sonora personal, grupal y social que motiva y estimula.

5- El desencadenamiento de un proceso indirecto de cambio, al actuar como objeto intermediario que no despierta miedo, timidez, desconfianza o alarma.

Recursos específicos

• Juegos de musicoterapia
• Musicoterapia y Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad
• Actividades alternativas para integrar a personas con necesidades de apoyo generalizado

Documentos sobre musicoterapia

• Evidencias cerebrales del entrenamiento musical
• La musicoterapia en la educación especial
• Aplicaciones didácticas de la musicoterapia en el aula de Primaria
• La musicoterapia en la reeducación de niños con problemas de lenguaje
  

  

  Andrea

  
  
  http://aprenderapensar.net/2013/09/20/la-musicoterapia-aplicada-a-la-educacion/

DIBUIX D'UN INFANT

Etapa preesquemàtica

Al voltant dels quatre anys l'infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció.

En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l'entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l'adult.
Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats que impliquen aquesta etapa preesquemàtica on el tret més important és l'aparició de la figura.
Les figures neixen d'un perfeccionament de les formes i d'un millor sentit estètic.
És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a la figura humana i els objectes.
Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgrossos, atesa la grandària del cap (com podem veure al dibuix d'en Bruno). Amb el pas del temps la figura humana es va enriquint amb més detalls, com els braços, les mans, les orelles, el cabell, els peus, etc.
En el dibuix d'en Bruno podem veure com no hi ha extremitats, però sí que hi ha cames i peus. Les cames estan representades amb dues línies. I també es veu la cara amb ulls, nas i boca.
En aquest dibuix veiem que l'infant intenta representar l'estat d'ànim de la mare, posant una cara trista per representar el seu enuig i al nen li ha dibuixat unes línies que representen les llàgrimes
També està el detall de que les dues figures tenen cabells.
Es pot observar que les figures ja comencen a tenir dimensions més reals entre el cap, el tronc, les extremitats, les cames i els peus.
És evident que un infant de quatre anys sap més del seu cos del que manifesta en el dibuix. Això vol dir que els dibuixos són essencialment un llenguatge icònic amb més dificultats d'adquisició i evolució que el llenguatge verbal.
En aquesta etapa l'infant comença a distribuir l'espai en funció de la importància que doni als objectes representats. I un tret que es repeteix és que tant les persones com els objectes floten.
Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sinó que els tria en funció del gust personal o simplement dels que tingui més a mà.
Dins la figura humana, el cap i el rostre són la part del cos que defineixen la persona. En aquesta etapa l'infant dibuixa els ulls, el nas i la boca com a elements principals. Les orelles, en canvi, són més difícils de veure en les representacions, ja que prefereixen dibuixar el cabell i per tant queden tapades, tal i com veiem en aquest dibuix.
No obstant això hi ha nenes que sí dibuixen les orelles quan volen dibuixar una figura femenina amb arracades. I el mateix passa amb les pestanyes. Es pot observar que en els dibuixos fets per nenes hi solen haver pestanyes, segurament a causa de l'observació que fan de les mares quan es maquillen.



Coneixement intuïtiuLa figura humana expressa el coneixement intuïtiu que l'infant té de les principals qualitats gràfiques del cos, com són la simetria, la verticalitat i la frontalitat. La simetria apareix ràpidament, ja que si dibuixa un braç també ha de fer l'altre, o una orella, o els ulls. A més, és possible que dibuixi els dos elements molt similars. A mesura que avancen en la representació, nens i nenes comencen a utilitzar el suport gràfic com un marc a través del qual es veu la realitat. D'aquesta manera, dibuixen les figures verticalment respecte al marge inferior del paper. Finalment, l'infant representa la figura humana frontalment. No són habituals els dibuixos de perfil.
A l'edat de cinc anys els infants comencen a dibuixar la figura dividida en dues parts: el tronc i les cames. També es pot observar que a la part del tronc dibuixen un jersei i a les cames fan uns pantalons o una faldilla.

L'HORA DEL CONTE

Hola a toth@m!!!!

Voldria recomanar-vos la lectura d'un llibre que potser tots coneixem i hem llegit alguna vegada: 

ELS TRES PORQUETS.

En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se'ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa.

 El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i anar-se'n a jugar.

El mitjà es va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.
I el més gran treballava en la seva casa de totxos.

- Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.

El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.

El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.

Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.

Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia., però va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.

Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet.

CONTE CONTAT AQUEST CONTE A ACABAT.