DIBUIX D'UN INFANT

Etapa preesquemàtica

Al voltant dels quatre anys l'infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció.

En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l'entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l'adult.
Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats que impliquen aquesta etapa preesquemàtica on el tret més important és l'aparició de la figura.
Les figures neixen d'un perfeccionament de les formes i d'un millor sentit estètic.
És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a la figura humana i els objectes.
Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgrossos, atesa la grandària del cap (com podem veure al dibuix d'en Bruno). Amb el pas del temps la figura humana es va enriquint amb més detalls, com els braços, les mans, les orelles, el cabell, els peus, etc.
En el dibuix d'en Bruno podem veure com no hi ha extremitats, però sí que hi ha cames i peus. Les cames estan representades amb dues línies. I també es veu la cara amb ulls, nas i boca.
En aquest dibuix veiem que l'infant intenta representar l'estat d'ànim de la mare, posant una cara trista per representar el seu enuig i al nen li ha dibuixat unes línies que representen les llàgrimes
També està el detall de que les dues figures tenen cabells.
Es pot observar que les figures ja comencen a tenir dimensions més reals entre el cap, el tronc, les extremitats, les cames i els peus.
És evident que un infant de quatre anys sap més del seu cos del que manifesta en el dibuix. Això vol dir que els dibuixos són essencialment un llenguatge icònic amb més dificultats d'adquisició i evolució que el llenguatge verbal.
En aquesta etapa l'infant comença a distribuir l'espai en funció de la importància que doni als objectes representats. I un tret que es repeteix és que tant les persones com els objectes floten.
Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sinó que els tria en funció del gust personal o simplement dels que tingui més a mà.
Dins la figura humana, el cap i el rostre són la part del cos que defineixen la persona. En aquesta etapa l'infant dibuixa els ulls, el nas i la boca com a elements principals. Les orelles, en canvi, són més difícils de veure en les representacions, ja que prefereixen dibuixar el cabell i per tant queden tapades, tal i com veiem en aquest dibuix.
No obstant això hi ha nenes que sí dibuixen les orelles quan volen dibuixar una figura femenina amb arracades. I el mateix passa amb les pestanyes. Es pot observar que en els dibuixos fets per nenes hi solen haver pestanyes, segurament a causa de l'observació que fan de les mares quan es maquillen.



Coneixement intuïtiuLa figura humana expressa el coneixement intuïtiu que l'infant té de les principals qualitats gràfiques del cos, com són la simetria, la verticalitat i la frontalitat. La simetria apareix ràpidament, ja que si dibuixa un braç també ha de fer l'altre, o una orella, o els ulls. A més, és possible que dibuixi els dos elements molt similars. A mesura que avancen en la representació, nens i nenes comencen a utilitzar el suport gràfic com un marc a través del qual es veu la realitat. D'aquesta manera, dibuixen les figures verticalment respecte al marge inferior del paper. Finalment, l'infant representa la figura humana frontalment. No són habituals els dibuixos de perfil.
A l'edat de cinc anys els infants comencen a dibuixar la figura dividida en dues parts: el tronc i les cames. També es pot observar que a la part del tronc dibuixen un jersei i a les cames fan uns pantalons o una faldilla.